A Montsoriu

Ahir vam fer una caminadeta molt curta que va fins al castell de Montsoriu. Abans de fer-la pensàvem que no serien ni 200 metres des de l'aparcament, però just quan anàvem a començar ens vam trobar un guarda que ens va comentar que era una caminadeta d'uns 2,5km i que hi havia dos camins: la pista ampla que va per la vessant sud apta per tothom i la drecera que va per la vessant nord que fa una mica més de pujada i és més estreteta i relliscosa.

Nosaltres vam triar la drecera per pujar i la pista per baixar. La caminada és realment bonica i amb unes vistes del Montseny i dels seus poblets espectaculars. La vam trobar molt recomanable, sobretot si ens apartem del camí principal i anem a veure les restes d'una antiga torre de guaita (o de defensa, no ho sabem...) i pugem fins al capdamunt... les vistes no tenen preu des d'aquest indret!!!

El castell no el vam visitar... però el vam poder vorejar i vam pensar que els que hi vivien tenien unes vistes... meravelloses!!!

Quan vam començar a pujar vam voler veure quant trigàvem i vam ser a dalt de tot en 20 minuts. Per baixar vam trigar uns 30 minuts (sense comptar el desviament a la torre...). Així que vam trigar una mica menys d'una hora en fer 5km... Molt bé! Ara ja sabem que si caminem durant unes dues o tres hores al dia podem fer el tram Sarria-Santiago de Compostela (del 'Camí de St. Jaume') en uns 9 dies... Ens ho vam agafar com un petit entrenament de cara al setembre...

Ruta per Sant Bernat

Doncs aquesta ruta la vam fer amb la meva cosina i, què voleu que us digui...

El principi és una pista ampla que va a parar a un castanyer molt maco amb forma de dinosaure... si, i t'hi pots posar a dins i tot!!! Així que ara ja podem dir que hem estat dins un arbre...jejeje

Després s'agafa un sender una mica més estret que passa per dins un bosquet, però el sender cada cop està més embardissat i s'han d'anar apartant les branques dels arbres i els arbustos que estan just a l'alçada dels ulls. Ens vam passar molta estona sense poder observar res del paisatge perquè havíem d'anar amb el cap cot per esquivar branques i poder passar.

Finalment vam arribar al fitó. Aquest lloc és preciós, amb molt bones vistes del Montseny (llàstima del càmpig que hi ha just a sota...) i allà vam dinar tots quatre. Nosaltres tres vam seure una mica i l'Èrika va caminar una estona...

En acabar de dinar vam veure que només quedaven 30 minuts de camí fins al lloc on teníem el cotxe i vam pensar que el camí de tornada seria més amè i amb millors vistes que el d'anada, però... va ser molt pitjor!!!!

El camí es va començar a embardissar cada cop més i allò no eren arbustos i matolls no, allò eren esberzers!!! sí, uns esberzers enormes que ens arribaven des dels peus fins per sobre dels nostres caps... i l'Èrika anava a la motxilla... ben arrapadeta al seu pare, això sí i, per sort, dormint! Vam estar gairebé una hora en fer aquell trosset i ens vam esgarrinxar per tot arreu tots quatre... Evidentment no vam poder observar ni una sola vista bonica i vam haver de fer contorsionisme per poder sortir mínimament il·lesos d'aquell lloc!

Per fi, quan ja només faltaven 4 o 5 minuts per arribar al cotxe, vam tornar a agafar la pista ampla de l'inici... Ja s'havia acabat!!!! què bé!!!

Resumint: una caminada horrible, tot i que ens ho vam passar prou bé... No hi tornarem, això segur!!!

Ah! i no entenem com pot ser que aquesta caminada estigui marcada com a "apta per fer amb nens"... potser si algú tingués una mica de cura del camí ho seria, però tal i com està... no és apta per ningú!!! Així que com que la única cosa que ens va agradar va ser el fitó, la propera vegada hi anirem pel camí d'accés al càmping que és una pista moooooolt ampla!