A Montsoriu

Ahir vam fer una caminadeta molt curta que va fins al castell de Montsoriu. Abans de fer-la pensàvem que no serien ni 200 metres des de l'aparcament, però just quan anàvem a començar ens vam trobar un guarda que ens va comentar que era una caminadeta d'uns 2,5km i que hi havia dos camins: la pista ampla que va per la vessant sud apta per tothom i la drecera que va per la vessant nord que fa una mica més de pujada i és més estreteta i relliscosa.

Nosaltres vam triar la drecera per pujar i la pista per baixar. La caminada és realment bonica i amb unes vistes del Montseny i dels seus poblets espectaculars. La vam trobar molt recomanable, sobretot si ens apartem del camí principal i anem a veure les restes d'una antiga torre de guaita (o de defensa, no ho sabem...) i pugem fins al capdamunt... les vistes no tenen preu des d'aquest indret!!!

El castell no el vam visitar... però el vam poder vorejar i vam pensar que els que hi vivien tenien unes vistes... meravelloses!!!

Quan vam començar a pujar vam voler veure quant trigàvem i vam ser a dalt de tot en 20 minuts. Per baixar vam trigar uns 30 minuts (sense comptar el desviament a la torre...). Així que vam trigar una mica menys d'una hora en fer 5km... Molt bé! Ara ja sabem que si caminem durant unes dues o tres hores al dia podem fer el tram Sarria-Santiago de Compostela (del 'Camí de St. Jaume') en uns 9 dies... Ens ho vam agafar com un petit entrenament de cara al setembre...

Ruta per Sant Bernat

Doncs aquesta ruta la vam fer amb la meva cosina i, què voleu que us digui...

El principi és una pista ampla que va a parar a un castanyer molt maco amb forma de dinosaure... si, i t'hi pots posar a dins i tot!!! Així que ara ja podem dir que hem estat dins un arbre...jejeje

Després s'agafa un sender una mica més estret que passa per dins un bosquet, però el sender cada cop està més embardissat i s'han d'anar apartant les branques dels arbres i els arbustos que estan just a l'alçada dels ulls. Ens vam passar molta estona sense poder observar res del paisatge perquè havíem d'anar amb el cap cot per esquivar branques i poder passar.

Finalment vam arribar al fitó. Aquest lloc és preciós, amb molt bones vistes del Montseny (llàstima del càmpig que hi ha just a sota...) i allà vam dinar tots quatre. Nosaltres tres vam seure una mica i l'Èrika va caminar una estona...

En acabar de dinar vam veure que només quedaven 30 minuts de camí fins al lloc on teníem el cotxe i vam pensar que el camí de tornada seria més amè i amb millors vistes que el d'anada, però... va ser molt pitjor!!!!

El camí es va començar a embardissar cada cop més i allò no eren arbustos i matolls no, allò eren esberzers!!! sí, uns esberzers enormes que ens arribaven des dels peus fins per sobre dels nostres caps... i l'Èrika anava a la motxilla... ben arrapadeta al seu pare, això sí i, per sort, dormint! Vam estar gairebé una hora en fer aquell trosset i ens vam esgarrinxar per tot arreu tots quatre... Evidentment no vam poder observar ni una sola vista bonica i vam haver de fer contorsionisme per poder sortir mínimament il·lesos d'aquell lloc!

Per fi, quan ja només faltaven 4 o 5 minuts per arribar al cotxe, vam tornar a agafar la pista ampla de l'inici... Ja s'havia acabat!!!! què bé!!!

Resumint: una caminada horrible, tot i que ens ho vam passar prou bé... No hi tornarem, això segur!!!

Ah! i no entenem com pot ser que aquesta caminada estigui marcada com a "apta per fer amb nens"... potser si algú tingués una mica de cura del camí ho seria, però tal i com està... no és apta per ningú!!! Així que com que la única cosa que ens va agradar va ser el fitó, la propera vegada hi anirem pel camí d'accés al càmping que és una pista moooooolt ampla!

Vacances Juny 2011

Ei, que hem estat de vacances!!! Sí si, vam començar el 27 de Maig fent 2 dies a Tres Cantos, vam seguir amb 2 dies a Madrid (i hem estat a SOL!), després un parell de dies de Sierra Madrilenya (Pedriza y Guadarrama), una visita a San Lorenzo del Escorial i una setmaneta a Cullera i Catarroja, disfrutant del sol i la platja, i per acabar... parada i fonda a Sant Sadurní 2 dies més!
Aquestes han estat les primeres vacances de l'Èrika i per tant, les primeres vacances de tots 3! Ha estat mooooooooooolt bé i hem estat d'hotel, d'apartaments, de càmping i d'hostal... no sé quins tipus d'allotjaments ens han quedat per "tastar"!jejeje
Bé, això és el resum, que a veure si podem penjar alguna fotica i us expliquem alguns detallets més!

Excursió pels empedrats de Morou

Excursioneta del 3 d'abril de 2011
El dia es va aixecar gris i ennuvolat, però sense gens de pluja, així que ideal per anar a caminar per la muntanya.
Vam decidir anar cap al Montseny, pel costat de Santa Fe, i partir de Can Lleonart per fer una volteta curta, de dues hores tranquiles, pels empedrats de Morou. Vam carregar l'Èrika a la motxilla nova i vam començar a caminar tots tres amb la Carla i el Tegui. Cap dels dos sabíem que la Carla i el Tegui ja l'havien fet uns quants cops aquesta ruta!!! Bé, el cas és que van repetir...
La caminada va començar planera, molt planera, per després fer alguna pujadeta molt suau cap al bell  mig de la fageda. Unes quantes giragonces més enllà i vam arribar als empedrats. Allà vam trobar un munt de gent que aprofitava els empedrats per seure i fer un mos. Nosaltres, però, vam continuar caminant i vam baixar fins al pantà de Santa Fe. Allà vàrem aprofitar per descansar una miqueta i fer-nos algunes fotos (no gaires...).
La gana va comença a apretar perquè vam començar a caminar tardet i se'ns va fer el migdia! Així que vam reprendre el camí cap a la furgo i d'allà cap a un "merenderu" a quatre passes d'on teníem la furgo, però a l'ombra!!!
L'àpat el va proporcionar "la cuina de la Carla" (totalment recomanable i boníssssssssim), però el temps va fer un gir... i van començar a caure gotetes. Per sort ja havíem acabat i vam poder recollir ràpid i anar a fer un beure al bar l'Avet Blau.
El dia es va fer curt, però al Tegui i a la Carla encara els quedava una tiradeta llarga fins a casa, així que aquí es va acabar l'excursió... Curta però intensa!
Fins la propera escapada!

Tornem a ser aquí!!!

Doncs hem fet una bona aturada de més d'un any!!! I que què ens ha passat durant aquest temps??? Doncs un munt de coses!!! Algunes de molt bones i altres no tant...
Bé, el cas és que després del nostre segon i últim (de moment) viatge al Marroc en som un més a la família, així que a partir d'ara els viatges i les escapades les compartirem amb la nostra petitona Èrika i, si el temps ho permet, demà serà la nostra primera escapada a la muntanya amb ella i aprofitarem per estrenar la motxilla que ens van regalar els colegues del Jordi per fer excursions.
A veure si no plou...

Ascenció al cim del Canigó

El 26 de Juliol vam fer el cim de Canigó... Vet aquí unes fotos:

Comencem l'ascenció amb el pic del Canigó al fons i amb moltes forces...

A mig camí les cames ja van fent figa i es fa necessari una bona aturada...

Hem fet el cim! El Canigó no se'ns ha resistit... 2784 m d'alçada a l'esquena!

De tornada cap a casona... I la vaca va parir!!!

VACANCES JUNY 2009

Doncs aquí teniu el primer viatge.

Hem estat per la costa andalusa, per la portuguesa, per l'interior extremeny, castellà i aragonès, fins tornar a Torrelavit.

Hem compartit part del viatge amb amics (records especials al Pemi, la Isa i la Reina) i també amb desconeguts que ens han fet riure i practicar idiomes.

Hem vist alguns pobles i ciutats, mar i muntanya i moltes cabres (monteses, s'entén). Hem fet turisme sendentari estirats a la platja i turisme nòmada fent caminades, pujant cims i veient carrers.

Tot plegat en 12 dies i en una mica més de 3800 quilòmetres.

Per si en voleu un petit tast, aquí podeu trobar-lo:

http://picasaweb.google.es/kijoikija/VacancesJuny2009?feat=directlink

Ah! i aquí una presentació de per a on ens hem mogut!

El tornillo del Torcal. Ho posen com un lloc singular, però en realitat és com totes les formacions de karst que hi ha allà...

Aquesta és la part del viatge que vam poder compartir amb amics. Per aquí estem passejant pel poble vell de Marbella (preciós).

La platja de Bolonia. La duna al fons. Un vespre tranquil i un passeig relaxant. Què més es pot demanar?!

Ja estem a Portugal, a Praia da Luz. Al fons... l'Atlàntic i, més enllà... potser Amèrica?

Tastant roca a Albarracín. Una mica de búlder sota una temperatura asfixiant!

Esperem que el disfruteu i fins la propera escapada!

Comencem...

Benvinguts al nostre bloc!

Després d'un temps donant-li voltes, al final ens hem decidit! Doncs sí, hem creat un bloc i a partir d'ara compartirem els nostres viatges i les nostres escapadetes amb tots els que us volgueu interessar pel que fem (o deixem de fer...).

Esperem anar-nos trobant!

Jordi i María